Me puse ha escribir la crónica anual del caso Pretoria,de cuando el ex-alcalde Bartu Muñoz fue detenido por la guardia civil caminera, cuando tropecé con este magnífico trabajo periodístico elaborado por INFOGRAMA, al que no le falta ningún tipo de detalle.
Aniversari del Cas Pretòria: 11 anys sense el Bartu
Fa 11 anys, un 27 d’octubre com avui, la Guàrdia Civil entrava a les dependències de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per ordre de l’aleshores jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón. Foto: redacció
“Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí”
(Augusto Monterroso)
Va ser un mig matí de dimecres laborable però l’alcalde, Bartomeu Muñoz, encara no hi era. Massa d’hora per a ell que acostumava a arribar cap al migdia. La Guàrdia Civil va requisar documentació i ordinadors. Sabien què buscaven i on trobar-ho. Feia mesos que investigaven. A l’alcalde el van localitzar a casa, al carrer Beethoven de Barcelona, i el van fer anar al Consistori.
Veïnes i veïns ja s’havien aplegat a la plaça de la Vila, molts perquè havien vist la notícia a televisió, també un bon nombre de treballadors municipals que havien abandonat les seves taules desconcertats amb el desplegament policial. La polèmica estava servida. Alguns defensaven l’alcalde; la majoria, però, asseguraven que ja es veia venir, que feia tuf de corruptela. Mentre, Bartomeu Muñoz va entrar a l’edifici d’amagatotis, per la porta de càrrega i descàrrega del soterrani. Hi va sortir unes hores més tard, de nit, també custodiat per la guàrdia civil i per la porta principal. Va ser vist per un jove que sopava a la plaça i va avisar a la resta que l’esperaven. Van ser a temps d’escridassar-lo. Se’n va anar emmanillat, vestint una gavardina que li vam veure un grapat de dies a fotografies i televisió.
La porta principal de l’Ajuntament havia romàs tot el dia ben tancada, amb bona part de la plaça de la Vila perimetrada. La mateixa tarda de la detenció es va realitzar una roda de premsa del moviment ciutadà Gent de Gramenet, que havia estat denunciant diverses irregularitats, i es va realitzar una manifestació fins a plaça de la Vila convocada per la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam, que va finalitzar entre obertura d’ampolles de cava.
Eren les primeres hores del que aviat coneixeríem com a “Cas Pretòria”. El 2 de novembre, sis dies després, es feia pública la renuncia de Bartomeu Muñoz a tots els seus càrrecs a l’Ajuntament i al PSC.
Va ser el 5 de novembre que centenars i centenars de persones es van manifestar amb la consigna “Fora polítics corruptes! Ara, el poble!” on es reclamava la dissolució del consistori colomenc.
Uns mesos abans de la detenció, el 18 de juny de 2009, més d’un miler de persones s’havien manifestat a Santa Coloma de Gramenet contra la corrupció, convocades per la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam. Diferents lluites obertes a la ciutat es van aplegar sota el lema “Ja n’hi ha prou! Bartomeu dimissió”: des de la lluita per unes pistes d’atletisme reglamentàries, fins a la reivindicació de Can Zam, passant per les lluites en l’ensenyament públic, entre moltes altres.
Fotografia: Andreu Fernàndez
Manifestació que semblava contrastar amb el criteri de la majoria. Bartomeu Muñoz havia estat reelegit alcalde el maig de 2007 amb una àmplia victòria del seu partit, el PSC, que havia aconseguit 20.249 vots i 17 regidors dels 27 que integren el total del Ple municipal.
Fins i tot es va afirmar que familiars i amics de l’exalcalde havien fet una col·lecta popular per intentar reunir la fiança que el jutge Baltasar Garzón li va imposar per sortir de la presó. Mig milió d’euros que es van aconseguir de veïns i amics. Garzón va dictar la fiança en considerar que ja no hi havia risc de destrucció de proves ni de fugida. Segons el seu advocat, Fermí Morales, la família tenia la intenció de “retornar els diners quan es pugui”. Muñoz va sortir de la presó el 23 de desembre i va poder passar el Nadal a casa.
Qui era Bartomeu Muñoz
Bartomeu Muñoz “Bartu” va ser regidor de Santa Coloma de Gramenet pel PSC amb 26 anys, des de la segona legislatura dels ajuntaments democràtics (1983) i va accedir a l’alcaldia en lloc de Manuela de Madre, que hi renuncià per motius de salut, l’any 2002. Fill del darrer alcalde franquista, Blas Muñoz, i d’aparença més aviat tímida, la seva elecció com a substitut va ser per a la majoria una sorpresa. No així per al nucli de poder municipal que coneixia bé el pes d’aquest regidor en el partit i en les decisions de la primera alcaldessa socialista. En el discurs de presa de mandat va fer un reconeixement positiu a la figura política del seu pare.
Muñoz és fill de Santa Coloma, veí del barri de Can Mariner, però residia en el 2009 al barri barceloní de Sant Gervasi. De la seva residència a la zona alta barcelonina no se n’amagava, també era pública la seva afició al golf. En canvi, no solia prodigar-se fent vida a la ciutat, no solia passejar-s’hi i si anava cap algun lloc era sempre en cotxe (amb xòfer) o custodiat. Sovint aprofitava sopars on es convidava un grup escollit de persones per prendre decisions.
Malgrat poder governar amb minoria va preferir pactar amb altres partits: ICV-EUiA i CiU. D’aquesta manera va apaivagar l’oposició interna, reduïda a un Partit Popular residual. En el darrer mandat no va aconseguir repetir el tripartit. La seva successora en l’alcaldia tampoc ho ha aconseguit malgrat haver-ho intentat.
Bartomeu va ser un home clau al partit. Ell, com també han fet De Madre i Parlon, va simultaniejar l’alcaldia colomenca amb altres càrrecs que l’afavorien en projecció externa i pes en el partit a escala nacional i estatal. Va exercir de vicepresident de la Diputació a partir de 2004. Dins del PSOE, fou membre de la comissió de control financer des de 1988 i de la Comissió Executiva Federal des de 2008. De tots els llocs va plegar arran de l’esclat del Pretòria.
Bartomeu Muñoz i José Zaragoza, secretari d’organització de PSC, a l’acte d’investidura de l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, l’abril de 2008. Un any després, Zaragoza, el mateix dia de l’esclat del Pretòria llegia una declaració del partit on demanava la renuncia com a regidor i la suspensió de la militància a Muñoz. Fotografia: Quim Puig
Temes com la memòria històrica, el feminisme, els drets del col·lectiu LGTBI no formaven part de la seva prioritat en l’agenda política. Fins i tot les Jornades Feministes es deien aquell temps Jornades de les Dones. També va donar per acabat el Pla de Convivència. En l’àmbit intern, va reforçar l’alcaldia (el parquet que distingeix aquesta part de la resta de l’Ajuntament és de l’època del Bartu) i àrees com la d’urbanisme en les preses de decisió determinants per a la ciutat. Es diu que la seva famosa mesura de regalar els llibres de text i els ordinadors a l’alumnat colomenc va ser presa sense informar als responsables d’Educació municipals.
Conscient de la dissidència d’una part de la ciutadania a la seva acció política va optar per crear un diari gratuït afí (el SOC) que es repartia als comerços, no afavorir l’existència d’una emissora de ràdio o canal de televisió, i mantenir la publicació setmanal del Full Informatiu amb un editorial pretesament escrit per l’alcalde i on només es publicava el que no entra en controvèrsia amb la gestió municipal.
Les persones que integren la llista electoral del PSC són escollides per qui encapçala la llista. En el cas del Bartu, gairebé tothom era membre del PSC local i alguns d’ells participaven de manera activa en grups i comissions a escala nacional. De qui formava part de la darrera llista electoral on ell ocupava el primer lloc només queden dues en l’actual mandat: Núria Parlon i Esteve Serrano.
Bartomeu Muñoz seguit per dos dels seus regidors: Raúl Moreno i Núria Parlon durant la processó de Setmana Santa de 2008. En l’actualitat, Moreno és diputat del Parlament de Catalunya pel PSC.
El seu va ser també un model reeixit, on ell no solia prodigar-se amb actes públics ni fotografies, i on la intervenció judicial va posar fi a una carrera política consolidada.
La sentència del Pretòria
Cal recordar, perquè va passant el temps i ja no es parla gaire, que la sentència de l’anomenada Operació Pretòria, de més de 1.300 pàgines, va condemnar a penes de fins a 7 anys i 1 mes de presó als onze acusats jutjats per actuacions il·lícites en operacions urbanístiques. Aquestes van tenir lloc entre els anys 2002 a 2009 a les localitats de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, així com els guanys que els acusats van ingressar en els seus patrimonis directament o bé a través d’intermediaris o testaferros l’exdiputat del PSC Luis Andrés García Sáez, Luigi, considerat cap de la trama, ha estat condemnat a 7 anys, 1 mes i 27 dies de presó. Mentre que a l’exalcalde d’aquesta formació a Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, se li ha imposat la pena de 5 anys, 8 mesos i 28 dies de presó pels delictes de suborn i prevaricació i 17 anys d’inhabilitació especial per exercir ocupacions o càrrecs públics. A més l’exalcalde ha de pagar una multa de 3,4 milions i a això s’ha d’afegir l’embargament de les quantitats cobrades en concepte de regals o guanys il·lícits que pugen a 1.144.724,55 euros.
Què ha passat des de llavors? No ho trobareu a la Viquipèdia però Bartu encara no ha ingressat a la presó. Està pendent dels recursos i les impugnacions presentats pels seus advocats.
Tot plegat, ja fa 11 anys i encara no s’ha fet justícia. El dinosaure seguirà esperant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario