Santa Coloma de Gramenet és situada a l'est del riu Besòs, entre la Serralada de Marina i el pla deBadalona.
Limita al nord amb el municipi de Montcada i Reixac, a l'oest amb el de Barcelona, a l'est amb el deBadalona i al sud amb el de Sant Adrià de Besòs.
La topografia del municipi és bastant accidentada. Perpendicularment al riu Besòs corren tres serralades de nord a sud: la Serralada de Sant Mateu (que forma part de la Serra de Marina), la Serralada de les Mosques d'Ase (també anomenada Montserrat dels Pobres), i la Serralada de Sistrells (o d'en Mena). Aquestes tres serres formen entre elles dues valls (on discorrien antigament llurs rieres): la vall de Carcerenya (o vall Pallaresa) i la vall de Sistrells.
El punt més alt del municipi és el puig Castellar, anomenat popularment turó del Pollo, amb 302 m.
El gener del 2015 es vol recuperar el conreu de la vinya. Es dedicaran 1,7 hectàrees propietat de la Diputació de Barcelona a la plantació experimental de ceps amb l'assessorament tècnic de l'Incavi. L'objectiu és arribar a elaborar un vi colomenc.[2]
Història[
A finals del segle XIX diverses famílies de la burgesia barcelonina van posar de moda estiuejar a Santa Coloma: un dels pioners va ser l'historiador Ferran de Sagarra, propietari de la Torre Balldovina i pare del cèlebre poeta Josep Maria de Sagarra.
L'entorn geogràfic, el clima i la proximitat a la gran ciutat van facilitar aquesta migració que es repetia cada any entre els mesos de juny i setembre.
Els senyors van comprar terrenys i van construir les seves cases d'esbarjo que van embellir la fesomia del poble. Les noves construccions es van agrupar envoltant el nucli originari de la vila.
Algunes d'aquestes finques van desaparèixer en l'efervescència especulativa de la dècada dels 60 (can Gordi, can Nohet). Altres van aconseguir salvar-se i han estat recuperades i incorporades al patrimoni de la ciutat com can Muntlló, can Sisteré, can Franquesa o can Mariner, una antiga masia del segle XVII, que a finals del XIX va ser la segona residència dels Roviralta, els qui la van reformar i van ampliar. En la dècada dels vuitanta es va convertir en un casal de barri (la recuperació de la masia i la plaça adjacent, va ser obra de l'arquitecte colomenc Xavier Valls, mort en l'atemptat d'ETA contra els magatzems Hipercor).
L'edifici més emblemàtic d'aquella etapa és can Roig i Torres. Avui convertida en escola municipal de música, aquesta mansió, una de les més boniques de la ciutat, barreja de forma harmònica els estils noucentista i modernista. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per Rafael Roig i Torres, un home adinerat que, entre altres càrrecs, va ocupar els de cònsol de l'Uruguai a Barcelona i tinent d'alcalde a l'Ajuntament barceloní.
La influència de la colònia barcelonina va ser gran, malgrat que les relacions socials entre estiuejants i nadius sempre van ser molt classistes: alguns forasters evitaven deliberadament el contacte amb el poble pla, es refugiaven en les seves torres amb jardí i, com màxim, es deixaven veure en la missa del diumenge.
La presència temporal d'aquestes famílies adinerades va suposar una millora econòmica per a un sector de la població colomenca. A petició dels estiuejants, l'Ajuntament va crear l'any 1895 la Festa Major d'Estiu per complimentar i acomiadar a tan il·lustres personatges. No obstant això, l'antiga festa de la patrona, el 31 de desembre, mai va deixar de celebrar-se.
En contrast amb aquestes anades i vingudes de famílies riques, es produeixen les dues primeres onades migratòries modernes, encara que de molt reduïdes proporcions: una procedent de l'interior de Catalunya i una altra, d'Aragó, que es va conèixer popularment amb l'apel·latiu dels maños. En els dos casos les dificultats d'integració van ser mínimes. Es tractava de jornalers, mà d'obra agrícola.
El 27 d'octubre de 2009 el seu alcalde, Bartomeu Muñoz (PSC), va ser detingut per la Guàrdia Civil per presumpta implicació en un afer de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, tots dos relacionats amb CDC.
Demografia[
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Origen de la població per Comunitats Autònomes
| Comunitat Autònoma | Població | Percent.(%) |
|---|---|---|
 Catalunya | 57.815 | 58,31% |
 Andalusia | 22.436 | 22,63% |
 Extremadura | 5.390 | 5,44% |
 Castella - la Manxa | 3.847 | 3,88% |
 Castella i Lleó | 2.869 | 2,89% |
 Aragó | 1.825 | 1,84% |
 Galícia | 1.395 | 1,41% |
| Altres | 3.576 | 3,60% |
| Total | 99.153 | 100% |
