La Rosa Corminas va neixer al barri barcelones de Vallcarca, al
Septembre del 1930, quans els carrers eren buits de cotxes i el
transport public,escas, eren el tranvies . Era la tercera dels quatre germans.
Vallcarca és
un barri de Barcelona que pertany al districte de Gràcia. Es troba
amagat entre dos turons, el del Putget i el del Coll, i s'estén
seguint el curs de la riera que li dóna nom. Els seus nuclis
primigenis van ser l'hostal de la Farigola, Can Falcó, Can Mas i Can
Gomis. Els jardins de Can Gomis van ser destruïts amb la construcció
de l'Hospital Militar. L'antic hostal de la Farigola, sobre la riera
del mateix nom, es va enderrocar i s'hi va fer una escola. Els
terrenys del Mas Falcó acullen una petita urbanització de torres
aïllades.
Popular Pont de Vallcarca
La rebeldía intantil de la Rosa va començar
quan volia que els pares el compresin una nina molt gran de cartró,
aleshores la que popularment es deía Pepona. La Rosa va sortir
victoriosa de la seva primera lluita per aquella primera il.luiso, i
la va disfrutar molt de temps.
. 
´
La
Rosa va comenzar a treballar als 14 anys i mai oblidará que va rebre
el primer regal dels pares : un rellotge, que el va portar a sobre
molt anys . Tenir treball als 14 anys era molt alliberador,tant
per ella com per l´ajuda que aportaba a la familia, en aquells anys
durs i sense esperança de la postguerra.
La Rosa , al
igual que moltes families de Catalunya, van patir a les seves propies carns
les greus consecuencies de la victoria feixista en contra de la
Republica: L´empobriment de les clases treballores i la manca de
treball va portar a l´emigració a dos dels seus germans: El Joan es
va tindre que anar a Suissa, a on va morir recenment, i el Miquel va tindre que agafar un baixell cap a Mèxic .
La Rosa es va casat molt
jove, amb el seu promès de tota la vida, el Felix, i de seguida va
tenir els seus dos fills, l'Albert i el Javier. I aleshores el pis
a on vivien, molt a prop de la Plaça d´Espanya, els quedaba petit i cada fin de semana i tots els estius, es venien al terreny del carrer Cervantes de Santa Coloma, que havien adquirit els pares del Felix als anys 1924, emulan a molts altres barcelonins de l´epoca, que triaven la nostre ciutat per
estiuear als messos de Juliol i l´Agost. I es van construir una
caseta i van cultivar un petit hortet, el gran desig de les families
treballores.
La Rosa i el Felix, mentre treballaven a Barcelona, mai no van faltar cap any a la seva cita a la caseta de la Serra
Marina.I quan es van jubilat van decidir viure tot el any.
La
Rosa, amb els seus veins del carrer colomenc, sobre tot amb el inquiet
Vicent Vilaplana, van institucionalitzar la Festa del nostre Barri,
que abans de Serra Marina, el van dir La Bella Estada. I d´aquells
endeveniments tenim hermoses fotografies a on el nens participaven
als jocs infatils i els grans ballaven al carrer de terra .
- De
jove sentía moltes inquietuts per tot el que estaba suceint- en
comenta la Rosa amb nostalgia-: Les lluites obreres, la vaga del
tranvia, el resurgit del catalanisme... el va viure desde la
distancia, perque les dones casades tenien un rol mol
conservador.
-Desde que estic jubilada no he volgut
perdre´m tot allo que poc asistir i participar -ens confesa la
Rosa-, tinc que recuperar el temps perdut.
Desde el neixement de
la Asociació de veines de Serra Marina, fa quasi 16 anys, la Rosa ha
sigut una de les asociada mes constant i fidel. Poques reunions i
assamblees s´ha perdut, el que significaba que endolsara molta moral
a la resta de menbres.
Com l´ Associacio de Veines del
barri recolça totes les mogudes importants de la ciutat, no es gens
deificil veure a la Rosa en mig de les concentracions: La lluita per
una segona residencia i un centre de dia,la lluita per unes pensions
dignes,etc.
La Rosa encapçala manifestacio a Barcelona de la Marea pensionista Gamenet
-Bon día Rosa, avui que toca? - L´abordo a
la parada del Bus M30-. Avuí tinc reunió a l´Associació de la
Gent Gran, que fan una conferencia sobre el cambi climatic-
Es
molt raro no veure a la Rosa, als seus 90 anys, agafar cada matí
l´autobus.
-Tinc que sortir al carrer, no puc etar tantes hores
devant de la televisió, em possa dels nervis- en diu amb la seva
bonica sonriure.
Homenatge recent de l´associació de Veines de Serra Marina a la Rosa
Tothomm que ha que tingú contacte o
amistat amb la Rosa coincideix amb el mateix: La Rosa es una molt
bona persona i molt propera. I el secret de aquesta vitalitat i de la
seva humanitat la podeu trobar en la seva filosofia de ser REBEL FINS
AL FINAL
No hay comentarios:
Publicar un comentario