Josep Gonzàlez Sabaté, l’alcalde colomenc processat en rebel·lia

Destaquem Memòria

GONZÀLEZ SABATÉ, JOSEP
Sumaríssim 19149
Inici. Actuacions 11 d’abril de 1940
Acusació: Processat en rebel·lia

Fa deu dies, el 22 de gener, Infograma dedicava un article a recuperar de l’oblit a l’alcalde Josep Gonzàlez Sabaté a partir dels records i el testimoni de tres dones de la seva família. Avui tres historiadors: Juanjo Gallardo, José Manuel Márquez i Carles Capdevila ens detallen la seva exhaustiva recerca sobre aquest personatge de la nostra història.

Des d’Infograma volem afegir que el passat dia 29 vam saber que Josep Gonzàlez Sabaté va ser enterrat el 10 de gener de 1951 i és al cementiri de la nostra ciutat.

També aquest dilluns, el grup d’ERC ha presentat al Ple municipal la moció de la Comissió Antifeixista 27 de Gener. En el darrer paràgraf, a l’apartat número 14, s’hi exigia “Dignificar, per tal d’oferir més visibilitat als espais dedicats a la Memòria Històrica de la ciutat, com ara el d’homenatge a José Berruezo, i agilitzar els tràmits per complir amb l’acord de destinar una plaça pública a Celestí Boada, així com honorar qui també va ser alcalde represaliat Josep Gonzàlez Sabaté…”. El PSC ha presentat una esmena a la totalitat, o contramoció, en aquest text, en la qual no hi havia cap referència a Gonzàlez Sabaté. Finalment, aquesta ha estat la moció aprovada.

Aquest “nou oblit” del govern municipal ja no és fruit de la ignorància, sinó que és intencionat. Obeeix una vegada més a la voluntat política de silenciar l’existència a la nostra ciutat de víctimes i persones represaliades pel feixisme encara que fossin càrrecs electes.

Infograma, però, seguirem donant a conèixer la memòria històrica de Santa Coloma de Gramenet. Avui ens fa un goig immens poder presentar per primera vegada el treball d’aquests tres historiadors. Esperem que la seva recerca no quedi només aquí.


Qui és Josep Gonzàlez Sabaté?

Josep Gonzàlez Sabaté és un dels líders més importants d’ERC durant la República. Membre de la candidatura que es presenta a les eleccions municipals de gener de 1934 és elegit alcalde de Gramenet, i amb aquest càrrec, participa en l’alçament del 6 d’octubre de 1934, en un context de vaga general que tractava de frenar al govern de la feixistitzant CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) i els riscos que aquesta representava per a l’autonomia de Catalunya.

Deposat per l’autoritat militar, recupera l’alcaldia després del triomf de les candidatures del Front d’Esquerres el febrer de 1936. L’aixecament feixista del 18 de juliol de 1936 el porta a formar part del Comitè Revolucionari, sorgit de l’aliança d’ERC amb la CNT i altres forces republicanes. També forma part del Consell Municipal creat arran de la dissolució dels comitès, l’octubre de 1936.

És component de la Comissió de Proveïments al costat de membres de la CNT, com Antonio Paredes i Salvador Lluch (Màxim Llorca). El juny de 1938 és mobilitzat amb la seva lleva al servei de l’exèrcit de la República.

Fet presoner, el van conduir al camp de concentració de La Merced, a Pamplona. Les condicions de vida en aquests camps eren realment terribles1. Entre els colomencs que hi passen hi ha Celestí Boada, internat en el de San Pedro de Cardeña2 (Burgos).

Josep Gonzàlez Sabaté havia nascut a Barcelona. Estava casat, era empleat de comerç3, tenia 34 anys i vivia a la rambla de Sant Sebastià núm. 444 de Santa Coloma de Gramenet quan el van ingressar al camp de concentració.

De la derrota al camp de concentració de La Merced

La derrota republicana el condueix al camp de presoners de La Merced, a Pamplona, a l’espera que la comissió de classificació de presoners i presentats decidís el seu destí. Recordem que aquesta classificació era essencial per decidir si el presoner era alliberat o conduït a consell de guerra.

La informació que posseïa aquesta comissió procedia dels informes que se sol·licitaven a l’Ajuntament, a la FET (Falange Española Tradicionalista) i la Guàrdia Civil. D’aquesta manera es coneixien els càrrecs institucionals que Gonzàlez Sabaté havia tingut abans i durant la guerra, l’actuació política que havia desenvolupat i la seva filiació política. En aquest cas, es va tenir molt en compte la seva participació en els fets del 6 d’octubre de 1934. A l’informe enviat per la Guàrdia Civil se’n feia una greu acusació: “Dicho individuo, en unión de un tal Dr. Juliá, eran los que confeccionaban las listas del personal que consideraban como fascistas y que debían ser asesinados”.

No és l’única. També es fa referència a la seva actuació en l’exèrcit de la República on se’l mostrava com una persona molt compromesa en la lluita contra el feixisme: “… una vez en él (ejército republicano) supo situarse como se merecía, ocupando el cargo de Comisario Político, dando constantemente conferencias a los combatientes con el fin de levantar los ánimos en defensa de la causa marxista”.

En aquesta mateixa línia s’expressava un altre informe, també de la Guàrdia Civil de Gramenet: “Estando concentrada la quinta del 26 en Sitges arengó a los soldados diciéndoles que había que luchar y que él daría siete vidas que tuviera defendiendo la Causa Roja”5. L’informe acabava dient que: “… dicho individuo es considerado como separatista acérrimo y de ideas izquierdistas avanzadas”.

Aquestes dades mostren que Gonzàlez Sabaté devia ser una persona d’un bon nivell cultural, probablement amb facilitat de paraula, perquè, a més d’animar els soldats, l’informe diu que: “actuó también en mítines políticos”. Gonzàlez Sabaté havia estat un dels fundadors de l’Escola de Declamació, el 1925, al costat de Dídac Miejimolle i Miquel Saladrigas6.

L’acta de la Comisión Clasificadora ens diu que l’ingressen al camp de La Merced el 10 de gener de 1939, procedent de Prades “campo rojo”, molt a prop de Reus i Tarragona. Aquest mateix mes de gener, aquestes dues ciutats són bombardejades i el 15 de gener ja s’han ocupat7. Aquest fet es produeix a la fase final de l’ofensiva que els exèrcits de Franco duen a terme sobre Catalunya. Aquests exèrcits arriben a Barcelona el 26 de gener i a Santa Coloma de Gramenet, un dia després. Catalunya és totalment ocupada el dia 10 de febrer de 1939.

Ja en el camp de concentració, González Sabaté és classificat en el grup C, és a dir, a la disposició de les auditories de guerra per ser jutjat per tribunals militars, i s’ordena el seu manteniment a la presó. Malgrat això, el 19 d’agost de 1939, un certificat del camp de La Merced diu que “ha observado buena e intachable conducta durante la permanencia a este Campo actuando como Secretario de las Oficinas Administrativas y de los suboficiales del mismo”. Un segon certificat s’emet el 25 de setembre en la mateixa línia: “Habiendo desempeñado el cargo de oficinista con celo esmerado tanto escribiente como en los demás asuntos que se le han encomendado”.

Aquests informes van destinats als responsables de la Presó Provincial de Pamplona, en la qual l’ingressen el dia 26 de setembre de 1939. Un telegrama de la Inspecció de Campos al Jutjat Militar núm. 8 de Barcelona, ho corrobora: “…le comunico que el citado prisionero pasó del C. de C. de la Merced en Pamplona, a la Prisión Provincial de dicha plaza con fecha 26 de septiembre del año pasado”8.

La declaració

La seva primera declaració davant el Jutge Instructor es produeix el 28 de febrer de 1940. Declara que a l’inici de la guerra es troba a Santa Coloma de Gramenet, on porta vivint 20 anys. Que el criden a files en el seu reemplaçament el juny de 1938, i l’envien a la 62 Divisió i:

“… destinado al frente del Ebro, permaneciendo en dicho frente hasta octubre del mismo año, que fue evacuado al Hospital de Reus por paludismo y de este por padecer síntomas de Úlcera de Estómago (sic) fue trasladado al Hospital de Caldas de Malabellas (sic) y de este al de Olot, siendo dado de alta el 23 de diciembre del mismo año, incorporándose a la misma unidad el cuatro de Enero de mil novecientos treinta y nueve, al frente del Segre, donde se presentó a las fuerzas Nacionales, el día 10 de enero del mismo año… que se presentó a un Teniente de Sanidad que se encontraba en Prades, Tarragona, y que hizo su presentación con tres más de la misma unidad, desconociendo los nombres de ellos, y que una vez presentados fueron conducidos a Prades donde les tomaron la filiación siendo conducidos al campo de concentración de esta plaza del que fue trasladado a la prisión Provincial donde continua”.

En la seva declaració acaba reconeixent que ha estat afiliat a ERC i que ho poden avalar veïns del poble, i anomenats Narcís Font Ros, Josep Ribó Casamitjana i Pere Pla Arús. Dos dels tres assenyalats són importants personatges polítics de la Gramenet franquista9. També diu que, durant la seva estada a la presó, el director l’ha cridat en una ocasió “para notificarle de la buena conducta observada en el campo de concentración de La Merced, según manifestaba el jefe del mencionado campo”.

Informes polítics i llibertat provisional

Els primers mesos de 1940 es succeeixen sis informes polítics des de Gramenet: dos de l’Ajuntament10, dos de la Guàrdia Civil i dos més de la FET. L’Ajuntament, en el seu primer informe, no afegeix res de nou al que ja havia expressat en l’acta de la Comisión de Clasificación, però en el segon apareix una referència important a l’acusació que li ha fet la Guàrdia Civil11 segons la qual Gonzàlez Sabaté havia participat en la preparació de llistes de dretans per ser assassinats. S’hi diu: “No constan antecedentes ni se tienen noticias de que interviniera directa o indirectamente en asesinatos, detenciones, etc., ya que dicho comité revolucionario celebraba sus reuniones en secreto, no pudiendose precisar, por tanto, si los crímenes y demás actos punibles realizados en esta localidad, obedecían a previos acuerdos tomados por el comité”. Aquesta afirmació no sols sembla excusar Gonzàlez Sabaté, sinó que insinua la idea que no hi ha proves concloents que impliquin el mateix Comitè Revolucionari en els actes de repressió contra dretans de la localitat.

Els informes de la Guàrdia Civil no aporten gaire més, però en el segon informe, a diferència del primer, ja no s’inclou l’acusació que el detingut participés en l’elaboració de les llistes de persones de dretes per a ser extorquides.

Els informes de la FET aporten algunes novetats. Diferencien entre el seu comportament social, del qual diu: “Que se trata de una buena persona, buena conducta y reconocida honradez”, i el seu comportament polític: “… se trata de un gran entusiasta de la causa rojo-separatista, perteneciente al partido de ‘Esquerra Republicana’ y a ‘Estat Catalá’…”12. En contradicció amb el que s’ha dit del seu comportament social “era buena persona”, el segon informe de la FET introdueix l’acusació que el processat ha tingut un comportament de greu corrupció social i política quan va ocupar càrrecs a l’Ajuntament, afegeix: “Si bien hay que reseñar que durante el GMN exijió (sic) ciertas cantidades de pesetas a varias personas de Derechas para poder se salvar asi sus vidas, abusando de su autoridad haciendoselas entregar y por tal motivo hacerles firmar el acta en la extinguida Jeneralidad, para luego hacerles efectivas al Comité de la Población”13. Acusacions de les quals no s’aporta cap prova, ni tan sols els noms d’aquestes persones de dretes víctimes del detingut i que poden ser utilitzades com a testimonis de càrrec en cas de Consell de Guerra.

A la vista d’aquests informes, el jutge instructor emet una nota on es donen per concloses les diligències i diu: “… a tenor de las facultades que me han sido conferidas he puesto en libertad provisional al encartado”. Un mes després dona l’explicació següent:

“… al iniciarse el GMN, era alcalde y después miembro del Comité que sustituyó al Ayuntamiento, en cuyo cargo parece ser, según uno de los informes, que exigió dinero, no para su propio lucro, sino para los gastos locales, personalmente no se le acusa de otros hechos delictivos, y socialmente estaba considerado como persona de buena conducta. Por lo tanto, el Juez que suscribe, estimando el tiempo que lleva de prisión y juzgando que ¿sin? (interrogante nuestro) peligroso en la actualidad, decreta la libertad del encartado, que deberá presentarse a las autoridades del pueblo de su residencia a cuya disposición deberá quedar”14

El jutge de Pamplona ha decretat la llibertat provisional amb l’avís que el procés ha de continuar. Decideix inhibir-se del cas en favor de l’Auditoría de Guerra de Barcelona, atès que la localitat de residència, Gramenet, està sota la seva jurisdicció. L’Auditoría de Barcelona assumeix el cas i no dubta que s’ha d’obrir un “sumaríssim d’urgència” ja que“… del proceder del inculpado se deduce la existencia de indicios racionales suficientes de responsabilidad criminal”15. D’aquesta manera se li obre el sumari núm. 19149.

En el lapse de temps que transcorre entre la concessió de la llibertat provisional a Gonzàlez Sabaté i la seva presentació a Barcelona, es produeix una seriosa i decisiva descoordinació entre la Prisión Provincial de Pamplona i l’Auditoría de Guerra de Barcelona. Aquesta última no sembla conèixer que el presoner ha estat posat en llibertat condicional el 20 de març de 1940. El 7 de maig demana que se li traslladi des de la presó de Pamplona a la Prisión Celular de Barcelona, la Model. El 20 de maig el director de la presó de Pamplona envia un telegrama on diu: “José González Sabater fue puesto en libertad de esta prisión en veinte de marzo último”.

Els testimonis

Mentrestant, el Juzgado Militar núm. 8 de Barcelona demana a l’Ajuntament i a la Guàrdia Civil, que proposin noms de persones que puguin atestar. El primer proposa Evaristo Bonal Blázquez, Francisco Bartrolí Llorens i Juan Sitjes Sierra; la Guàrdia Civil, Pablo Arús Casas i Miguel Viñas Bayà. El 7 de juny, el jutge instructor disposa que els testimonis i el mateix González Sabater s’han de presentar al jutjat. Cal precisar que no es demana la compareixença de cap dels testimonis proposats pel propi encausat.

Entre el 12 i el 14 de juny es produeixen les declaracions dels testimonis. La coincidència en la descripció dels fets i en acusacions basades en rumors generen la sospita que les cinc estan coordinades i, probablement, alliçonades pels serveis de recerca de Falange. Per què diem això? Perquè sorgeixen acusacions que només han aparegut en els informes de la FET i que es repeteixen de manera mimètica. No reproduirem part d’aquestes declaracions que fan referència, de manera reiterada, a la seva filiació política a ERC i els seus càrrecs a l’Ajuntament o el Comitè Revolucionari, dades que ja coneixem pels informes i les mateixes declaracions de Gonzàlez Sabaté.

Juan Sitjes Serra16 no deixa en bon lloc l’encausat, ja que: “… sabe por rumores que era un enlace entre Izquierda Republicana y los Comités como organizador de toda clase de hechos delictivos, de lo que le cree el dicente capaz”, matisant que no el creu capaç de cometre’ls, sinó d’organitzar-los. Aquest testimoni, i el repetiran uns altres, afegeix dades l’objectiu de les quals és denigrar la dignitat personal de Gonzàlez Sabaté, com la sospita que es va aprofitar del seu càrrec polític per a benefici personal: “Que no teniendo el encartado medios de vida para vivir sin trabajar, durante el dominio rojo dejó el trabajo y se dio la buena vida, hasta el punto de irse a veranear a un pueblo de Montseny, y como él no tenía medios para esto es de suponer que procediese el dinero para ellos de la rapiña, aunque no se puede precisar datos concretos”. Són arguments basats en suposicions i sense poder concretar fets. De la mateixa manera, utilitza rumors per agreujar la situació del detingut, en aquest cas recorrent a una de les acusacions que ja va fer la FET en un dels seus informes: “Que ha oído algo referente a que el encartado pedía dinero con el pretexto de salvar la vida de algunas personas de orden pero que el dicente no sabe nada en concreto”. És escruixidor com acusacions tan poc fonamentades poden ser utilitzades contra els detinguts quan saben que la “justícia” franquista pot sentenciar-los a les més dures penes, incloent-hi l’execució.

Evaristo Bonal Blázquez17 afegeix l’episodi ja conegut de la participació de Gonzàlez Sabaté en els fets del 6 d’octubre de 1934, i que com a alcalde va actuar: “… mandando sumarse a los Guardias Municipales a la revolución, armados”. També que durant la guerra, era “el pagador de los milicianos del pueblo que estaban en el Ejército Rojo”. Dues dades que en mans de la justícia franquista són comprometedores, però que vistes des d’una posició antifeixista ens confirma l’alt nivell de compromís del detingut amb la causa republicana. Aquest testimoni continua abundant en la idea que el Comitè va extorquir persones de dretes amb el pretext de salvar-los la vida: “… a pesar de que algunos fueron asesinados”, però com és habitual, poc pot dir sobre la participació directa de Gonzàlez Sabaté perquè continua dient: “… sin que sepa la intervención que en esto pudiera tener el encartado. Esto lo sabe por haberlo oído a los mismos a quienes se lo pidieron”.  Bonal no dona cap dada ni noms d’aquestes víctimes. Després repeteix gairebé les mateixes paraules que l’anterior testimoni entorn de: “… que el encartado se daba la gran vida durante el dominio rojo, a pesar de no trabajar”, deixant caure la sospita que ho guanyava de manera il·lícita. Acaba fent referència al fet que era, des d’abans de la guerra, “… una persona que hacía mucha propaganda de los ideales marxistas, interviniendo en mítines, manifestaciones y cuantos actos de propaganda roja había… manifestaba ser un izquierdista de arraigados ideales”.

Miguel Viñas Bayá18 ofereix alguna dada més sobre els fets d’Octubre del 34 que amplien la panoràmica sobre l’actuació de l’exalcalde en aquests dies. Així, assenyala que com a alcalde: “… tomó parte en los mismos consintiendo que se pusiesen obstáculos en la carretera para interceptar la llegada de las fuerzas que iban a sofocar el movimiento revolucionario”. De nou apareix el mecanisme ja mostrat pels anteriors testimonis quan fan acusacions basades en desconeixement i suposicions: “Que no sabe si el Comité ordenó detenciones, asesinatos u otros actos delictivos, pero supone que parte de ellos fueron ordenados por el citado comité, siendo el encartado uno de los que más se destacaban en el citado comité”.

No és suficient acabar amb el detingut sobre la base de les acusacions de tipus polític, és necessari destrossar-lo com a persona, i l’argument de la “bona vida” que diuen que s’ha donat no deixen de repetir-lo cap dels testimonis. Viñas Bayá afirma: “… no tenía bienes (il·legible) y que no podía tener dinero ahorrado es de suponer que el encartado ganase dinero ilícitamente, puesto que durante el dominio rojo se daba muy buena vida y no trabajaba…”. Si en aquesta dada li afegim una altra part de la declaració, la sospita és diàfana sobre d’on podia haver-lo obtingut: “Que no sabe si el encartado pidió dinero a alguna persona para salvarle la vida…”, i afegeix: “… era un individuo poco escrupuloso”. En la mateixa línia dels altres, fa referència a la seva participació en mítings, conferències, o en què “arengó a los mozos, reclutas llamados por la quinta… para que luchasen contra los Nacionales”.

Francisco Bartrolí Llorens19 repeteix fidelment les mateixes acusacions: exigia diners a les persones de dretes per salvar-los la vida, que no va treballar mai i que els diners els obtenia dels càrrecs que tenia “pero el dicente no sabe si lo ganaba ilícitamente”. El presenta com una persona sibil·lina que actuava amb malícia: “… al encartado le gusta y sabe disimular muy bien las cosas…”. Finalment manifesta que “en realidad, no sabe si el procesado ha cometido algún hecho delictivo… y tan siquiera si lo ha cometido solapadamente”.

Pablo Arús Casas20, enterrador del cementiri municipal, mostra un Gonzàlez Sabaté sense misericòrdia i venjatiu: “… en ocasión de que el encartado había recogido dos cadáveres de personas asesinadas por los rojos, pues es sepulturero, le dijo el dicente al encartado que no había derecho a matar así a la gente a lo que le contestó el encartado que si les habían matado alguna cosa habrían hecho”. Sobre l’extorsió a persones de dretes, aquest testimoni assegura “que era el encargado de cobrar el dinero de personas de derechas a quienes decían por esta entrega salvarían su vida”. Però també diu que “ignora si ha intervenido en algún hecho delictivo como registros, delaciones y asesinatos”.

La desaparició

Des del 20 de maig de 1940, el jutge instructor del Juzgado núm. 8 de Barcelona ja sap que Gonzàlez Sabaté ha sortit de la presó de Pamplona. Un mes després, el 27 de juny, envia una diligència a la Jefatura Superior de Barcelona demanant la seva detenció: “… que a la mayor brevedad sea detenido e ingresado en la Prisión Celular de esta Plaza JOSÉ GONZÁLEZ SABATER”. El 12 de juliol, la resposta és: “… que cuantas gestiones se han hecho hasta la fecha para la detención del citado individuo, han resultado infructuosas, habiendo manifestado los familiares del mismo que la última carta que han recibido del mencionado GONZÁLEZ, fue de un Campo de Concentración de Pamplona, en la que les decía que de dicho Campo ingresaba en la Prisión Provincial de dicha Capital”.

El 8 de novembre de 1940, el jutge emet una diligència on amenaça a Gonzàlez Sabaté que, si en un termini de 15 dies no es presenta en el jutjat, serà declarat en rebel·lia. El 28 de març de 1941, emet una nova diligència demanant al governador civil que es publiqui una requisitòria en el BOPB convocant-lo a davant el jutjat. El mateix dia apareix en aquest Butlletí: “… en el plazo de quince días, a partir de la publicación de la presente advirtiéndole que, de no comparecer, será declarado en rebeldía. Se ruega a las autoridades, tanto civiles como militares, que, en caso de ser habido, se proceda a su inmediata detención y se de cuenta a este Juzgado”. González Sabater no es presenta, a la vista de la qual cosa, el 28 d’abril, el jutge instructor Felipe Toral García, el declara rebel: “VISTO lo actuado se declara rebelde y procesado en rebeldía…”, considera conclòs el procediment i eleva al capità general les gestions realitzades.

L’Auditoría de Guerra encaixa aquesta situació de molt mala manera, perquè tot indica que el processament se’ls ha escapat en algun moment. Segurament, en el període en què és posat en llibertat condicional de la presó de Pamplona i ha de presentar-se a les autoritats a Barcelona, Gonzàlez Sabaté aprofita per desaparèixer. El 27 de maig de 1941 l’auditor demana al jutge del cas que investigui quina autoritat ha estat la que ha ordenat la seva posada en llibertat. La direcció de la presó de Pamplona respon que: “… JOSÉ GONZÁLEZ SABATER fue puesto en libertad de este Establecimiento el día 20 de marzo de 1940, en virtud de orden del Juzgado Militar especial de Pasados y Prisioneros de esta Plaza”21.

El jutge torna a demanar a la policia, el dia 16 d’agost, que: “… se proceda a la busca, captura e ingreso en prisión del mismo…”, i emet una segona requisitòria perquè es presenti davant el jutge el dia 2 de setembre, publicada també al BOPB. Aquestes actuacions resulten també infructuoses ja que el 24 d’octubre, la policia informa el jutge que el perseguit: “… huyó de dicha localidad (Gramenet) ignorándose donde se encuentra en la actualidad”. L’auditor de guerra ordena la definitiva suspensió i arxivament de la causa el dia 15 de novembre de 1941. Com veurem després en un informe de juliol de 1942, es diu amb claredat que Gonzàlez Sabater s’ha evadit i que és possible que es trobi en alguna població de la península.

Aquí perdem la seva pista. Gonzàlez Sabaté ha de ser coneixedor del destí que espera als que han lluitat per la República i s’han oposat al feixisme, i no està disposat a arriscar-se com han fet altres militants d’ERC. No és necessari recordar que l’alcalde Celestí Boada, també d’ERC, va ser executat el 18 d’octubre de 1939, després de presentar-se a Gramenet i ser denunciat per Fernando Rovira Fita. Les seves responsabilitats polítiques abans i durant la guerra a Gramenet, i el seu paper a l’exèrcit com a comissari polític, el fan candidat a dur càstig per un tribunal militar.

En el procediment obert a tots els membres del Comitè Revolucionari, el 14 de juliol de 1942, apareixen referències a Gonzàlez Sabaté i altres membres del Comitè que van ser declarats en rebel·lia: Antonio Paredes Candela (CNT), José Berruezo Silvente (CNT), Enrique Jornet Artal (CNT), Salvador Lluch Cuñat (CNT), Antonio Ayuso Jareño (CNT), Ruperto Martínez Martínez (PRDF), Felipe Salvador Rosés (ERC), Jaime Castelló Juvé (ERC), Cándido García Nate (CNT) i Manuel Sagrado Cortés (ERC). Gonzàlez Sabaté i altres dos membres d’ERC que apareixen en la llista, van marxar a l’exili o estaven amagats i els seus casos van ser arxivats. Va ser agafat Sagrado Cortès i condemnat a 6 anys de presó.

Què deia aquest sumari sobre Gonzàlez Sabaté?

Pel seu interès històric, el reproduïm:

“Con anterioridad y durante el GMN perteneció al partido de Izquierda Republicana de Cataluña, de cuyo Partido desempeñó el cargo de Presidente. Durante los sucesos de octubre del año 1934 desempeñaba el cargo de Alcalde, habiendo tomado parte activa en los mismos, por lo cuyo motivo fue detenido y condenado. Ocupó dentro del comité revolucionario el cargo de Presidente de la Comisión de Hacienda. Disponía de grandes cantidades de dinero en plata y papel moneda, estando encargado a su vez de abonar a los familiares de los que luchaban en los frentes en calidad de milicianos los haberes de los mismos. Amenazó y maltrató de palabra a elementos derechistas de esta Localidad. Fue de los que formaron parte del Ayuntamiento que durante el dominio rojo-separatista, sustituyó al comité revolucionario. Se cree fue Comisario del Ejército rojo. Al caer prisionero del Ejército Nacional fue internado en un campo de concentración del cuál se evadió, habiéndosele instruido sumario y declarado en rebeldía. Se cree se halla oculto en alguna población de la Península, sin que se hayan tenido confirmación tales noticias”

Aquesta última idea es repeteix en un informe de la Guàrdia Civil de desembre de 1942, on es diu que “se cree que se encuentra escondido en algún lugar de la península”. Gràcies a l’article d’Infograma de 22 de gener de 2024, sabem que va estar amagat a Gramenet i Sant Andreu. No marxa a l’exili:

“En acabar la guerra, Josep Gonzàlez s’amaga. Primer sembla que ho fa dins d’un pou cec de Santa Coloma amb l’ajut del seu germà Eduard. Mentrestant, busquen on poder-lo portar. Anirà a parar a un pis de Sant Andreu, on viu una dona de nom Matilde i que ha quedat vídua a causa de la guerra. Josep Gonzàlez és conscient de la temeritat de tornar a casa i del perill si el descobreixen. Ben segur que sap de l’infortuni del seu company Celestí Boada. A la família, els feixistes els demanen què en saben i menteixen, afirmen que no en saben res. El cert és que el continuen veient d’amagat. L’ajuden econòmicament amb diners i menjar malgrat la seva falta de recursos. Però la situació és insostenible i, a poc a poc, se’n van distanciant”22.


NOTES:

  1. Eduardo de Guzmán, director del diari anarquista CNT, va viure l’experiència en el camp dels Ametllers, a Alacant, i la va deixar escrita en una impressionant obra, El año de la victoria, 1975. ↩︎
  2. Una altra mostra de la importància política de Gonzàlez Sabaté, l’observem en la biografia de Celestí Boada que Pau Vinyes va publicar el 2023, Celestí Boada. Alcalde republicà de Gramenet de Besòs afusellat pel franquisme. En aquest treball podem veure a Gonzàlez Sabaté en diverses fotografies acompanyant a la delegació de l’Ajuntament en visites de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat (16 d’abril de 1934). També durant la inauguració del Mercat Sagarra el 28 de juliol de 1934, o al costat d’altres destacats membres d’ERC, com Dídac Miejimolle i Miquel Saladrigas (membres fundadors de l’Escola de Declamació, secció d’ERC). ↩︎
  3. L’article de la revista Infograma, “Josep Gonzàlez Sabaté, l’alcalde oblidat” ens diu que González Sabaté era “viatjant de robes”. ↩︎
  4. En un informe de la JSP de 19 de diciembre de 1942, es diu que vivia al carrer José Antonio núm. 12. En aquest domicili residia la seva família: esposa, fill, pares, germana i neboda. ↩︎
  5. L’informe es va elaborar el 5 de març de 1940, pàg. 19 de la documentació sumarial. ↩︎
  6. Pau Vinyes, Celestí Boada…, pàg. 83. ↩︎
  7. El cos d’exèrcit de Navarra, als ordes de Solchaga i Yagüe, que formaven el Cos d’Exèrcit marroquí, va iniciar un avanç des de Gandesa. El 14 de gener, i al llarg de l’Ebre, va arribar a la mar. Va conquistar Reus i Tarragona. ↩︎
  8. Telegrama enviat el 24 d’abril de 1940. ↩︎
  9. Narcís Font Ros, propietari d’una indústria d’adobats, havia estat membre de la Lliga Catalana, alcalde després dels fets d’octubre de 1934, nomenat en presència de l’autoritat militar. Va tornar a ser alcalde sota el franquisme el 1945. Pere Pla Arús, propietari d’un taller de reparació, havia estat alcalde de Gramenet el 1932 en representació d’ERC. José Ribó Casamitjana, pagès i membre de la Hermandad de Labradores de la FET, va ser regidor de l’Ajuntament el 1940. ↩︎
  10. Signats per l’alcalde Manuel Badia el 27 de febrer de 1940 i el 15 d’abril de 1940. ↩︎
  11. De dates 27 d’octubre de 1939 i 17 d’abril de 1940. ↩︎
  12. Informe elaborat per Fernando Rovira Fita, Jefe Local de los Servicios de Información e Investigación de FET, de 17 d’abril de 1940. En l’heterogènia composició d’ERC existia el corrent incorporat per Francesc Macià, Estat Català, partidària de la independència de Catalunya, a diferència del corrent de Lluís Companys, partidària d’un estat català en el si d’una República Federal espanyola. ↩︎
  13. Aquest informe de FET és del 14 de març de 1940. ↩︎
  14. Diligència de 20 de març de 1940. ↩︎
  15. Nota de l’Auditor de Guerra assumint el procediment, de 10 d’abril de 1940. ↩︎
  16. Juan Sitjes Serra havia nascut a Santa Coloma de Gramenet, tenia 34 anys, de professió carnisser i vivia al carrer Major núm. 16. Va ser agent dels Serveis d’Informació de FET i involucrat en el sumari 32372. En un informe de la JSP es diu que “durante la revolución marxista hubo de andar escondido… Antes del movimiento era de derechas y su actuación hasta él fué francamente un verdadero militante de derechas… siendo gran colaborador y confidente de este señor” (es refereix a Badiella Dinarés, antic membre de la Lliga Catalana i alcalde falangista a partir de 1940). Va estar relacionat en el sumari on es va instruir el cas de l’assassinat de Jaume Gordi Comes, antic membre de la Comunió Tradicionalista. ↩︎
  17. Evaristo Bonal Blázquez havia nascut a Barcelona, tenia 62 anys, de professió industrial i vivia al carrer Cultura núm. 1 bº. No coneixem la seva filiació política. ↩︎
  18. Miguel Viñas Bayà, nascut a Santa Coloma de Gramenet, de 45 anys, empleat municipal i vivia al carrer Sant Antoni núm. 1 1r. Havia destacat per les seves posicions polítiques catolicoconservadores durant la República. Al juny de 1931 havia recollit signatures entre els funcionaris municipals contra la proposta d’expulsió d’Espanya de l’orde dels jesuïtes. Després de les eleccions de febrer de 1936, va ser sotmès a un expedient de recerca per malversació de fons sota l’alcaldia de Narcís Font després dels fets d’Octubre de 1934. Deposat dels seus càrrecs, els va recuperar amb la primer Comissió Gestora franquista després del final de la guerra. ↩︎
  19. Francisco Bartrolí Llorens havia nascut a Capellades, tenia 43 anys, propietari d’un comerç, vivia a l’Av. del Caudillo núm. 36. Va ser regidor de l’Ajuntament en representació de la Lliga Catalana després de les eleccions municipals de gener de 1934. Després dels Fets d’Octubre, i com la resta de membres de la Lliga en el consistori, va mantenir el seu lloc malgrat la destitució dels regidors d’ERC per l’autoritat militar. Després de les eleccions de febrer de 1936, amb la reposició de l’Ajuntament triat al gener de 1934, Bartrolí Llorens va continuar formant part de la minoria de la Lliga. Després de la guerra, el seu fill, Jaime Bartrolí Vallés, va ser un dels dirigents de l’Organització Juvenil Espanyola de la FET. També, com a “persona d’ordre”, va ser avalador de funcionaris municipals de militància conservadora. ↩︎
  20. Pablo Arús Casas havia nascut a Santa Coloma de Gramenet, tenia 46 anys, era l’encarregat del cementiri municipal i vivia al carrer Mercè núm. 10. Va ser un dels funcionaris municipals admesos sense sanció després del procés de depuració dut a terme per les autoritats franquistes després de la guerra. ↩︎
  21. El día 14 de juny de 1940. ↩︎
  22. Article de la revista Infograma, “Josep Gonzàlez Sabaté, l’alcalde oblidat” ↩︎

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *